La població resultant, que practicà un calvinisme estricte, anà endinsant-se pel territori veí, llavors poblat per hotentots i boiximans. A partir del 1685 (abrogació de l’edicte de Nantes) reberen el reforç de molts hugonots francesos que havien primerament fugit a les Províncies Unides. Arran de la conquesta britànica i amb motiu dels conflictes que esclataren entre els afrikàners i el nou poder (abolició de l’esclavitud, 1833), una gran part d'afrikàners començà el procés de penetració més enllà de l’Orange i, després, del Vaal, on constituïren diversos estats republicans. El primer fou el de Graaff-Reynet (1795) de curta durada. L’estat lliure d’Orange, creat entre el 1836 i el 1842, fou reconegut pels anglesos el 1854, però, a causa d’haver-se aliat amb el Transvaal en la guerra anglobòer (1899-1902), passà a formar part de la corona britànica. La república independent de Natal, creada el 1839, fou annexada com a colònia pels anglesos el 1843. Les dues repúbliques del Transvaal (Lydenburg i Utrecht), creades al voltant del 1850, s’uniren el 1860 formant la República de Sud-àfrica, que el 1881 fou reconeguda pels anglesos i prengué el nom de Transvaal (que el 1884 prengué de nou el nom de República de Sud-àfrica) i que el 1902, derrotada en la guerra anglobòer, passà a la corona britànica. Els estats de Stellaland i Goosen foren creats el 1882, i el 1884 foren annexionats amb l’ocupació britànica de Betxuanalàndia. La població afrikàner, que actualment és de 3.000.000 h, conserva les seves característiques de poble fonamentalment pagès, la seva religió calvinista i la seva llengua afrikaans.
f
m
Etnologia