Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues; per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei, la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132, formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental. També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana (la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior). Les invasions dels vàndals destruïren les comunitats monàstiques augustinianes primitives. Posteriorment, la regla augustiniana fou represa com a norma de vida per diversos grups i famílies religioses. Les més antigues han tingut simultàniament comunitats femenines, sovint sotmeses, a partir del concili de Trento, a l’autoritat del bisbe del propi lloc, però dirigides espiritualment pels superiors masculins respectius. Els principals ordes religiosos agustins són: agustins descalços, canonges regulars, ermitans agustins o de sant Agustí i ermitans agustins recol·lectes; cal afegir-hi la congregació dels agustins assumpcionistes. A més de la branca femenina dels ordes esmentats, interessen als Països Catalans les congregacions femenines modernes de les germanes agustines missioneres i germanes de l’Empar terciàries agustines o de sant Agustí.
f
m
Cristianisme