ermità agustí recol·lecte

f
m
Cristianisme

Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma de la congregació dels ermitans de sant Agustí, a la província de Castella, presidida aleshores per fra Luis de León (1537-91).

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605. La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia. Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí. Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid (1589) per Alfonso Orozco, i a Eibar (1603) per Agustín Antolínez. Als Països Catalanas, els recol·lectes tenen un convent a Badalona i convents femenins a Requena i a València.