La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió. Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc. La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils. Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges refractaris alguns acers inoxidables austenítics (per exemple l’acer amb el 25% de crom i el 20% de níquel) i alguns aliatges a base de níquel o cobalt, amb quantitats importants de crom (tals com diversos tipus de les marques Hastelloy, Stellite, Multimet, Inconel, etc). Això no obstant, per a resistir temperatures superiors als 1 000°C cal adreçar-se a aliatges que continguin com a components principals els anomenats metalls refractaris, que es fonen per damunt de 1 800°C i són el crom, el molibdè, el tungstè, el niobi i el tàntal.
m
Tecnologia