amplificador operacional

m
Electrònica i informàtica

Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.

Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc. Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables: impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat (superior a 100 000), banda passant molt ampla (des de 0 fins a uns quants MHz), etc. Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa (+) i una d’inversora (—), i una sortida única; funcionen amb un bucle de retroacció, el qual determina la funció efectuada per l’amplificador. Sovint necessiten una alimentació doble i simètrica respecte a la massa, però també n'hi ha amb alimentació simple. Tenen una gran aplicació en electrònica com a adaptadors d’impedància, generadors de senyals, amplificadors lineals, filtres, etc.