i l’Ampolla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Ampolla

Municipi
Baix Ebre
L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Població: 
3.118 h
[2009]
Extensió: 
36 km2

Situació i presentació

El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis. Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39.

El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla ocupa gairebé les tres quartes parts de la franja marítima, en ple golf de Sant Jordi, és a dir, tota la part deltaica. La zona costanera arriba fins al Cap Roig, que fa de partió amb el terme del Perelló. En direcció a migdia i vorejant el dit golf de Sant Jordi hom troba la platja del Cap Roig, la punta de Pinyana, Cala Maria, la badia i la platja de l’Ampolla, la bassa de les Olles i el Riuet Fondo, al límit amb Deltebre; aquests darrers són situats ja al sector típicament deltaic, al port del Fangar, que és descrit dins el municipi de Deltebre. El territori, planer, només és accidentat en la part NW, al límit amb el terme del Perelló. Pel municipi circulen diversos torrents que neixen al Perelló, a les zones de relleu més marcat, travessen el terme de l’Ampolla i desguassen generalment a la mar.

A la part accidentada del terme hom troba la vegetació arbustiva pròpia de la garriga tortosina. Al delta hi ha la vegetació característica (xufla, canya, etc.). A la zona de l’Arenal, o arenal del Golero, és característic el paisatge format pels arrossars.

El terme comprèn, a més del cap de municipi, l’Ampolla, la caseria del Roquer i el despoblat dels Garidells. Passen pel terme la N-340, que travessa el poble de l’Ampolla, i la AP-7, que té sortides a l’Ametlla de Mar i a l’Aldea, les quals enllacen amb la N-340. Hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a València.

La població i l'economia

Les primeres dades de població enregistrades del terme de l’Ampolla tenen lloc a partir del cens del 1991. L’Ampolla disposava aleshores de 1 575 h, amb una tendència evolutiva positiva reflectida en les dades de població del 2001 (1 995 h) i 2005 (2 518 h).

Quant a l’economia municipal, les activitats agrícoles se centren en el conreu de l’arròs a la zona meridional del municipi i de l’olivera al secà. Aquests conreus són seguits pels ametllers al secà i les hortalisses al regadiu, en menys quantitat. La segregació no ha beneficiat les activitats ramaderes, atès que la major part d’aquestes han restat al terme del Perelló. En tot cas, la participació de l’agricultura i la ramaderia en l’economia no és gaire representativa i les principals fonts d’ingressos es concentren, més aviat, en els serveis i la pesca. Amb relació a aquesta darrera activitat, que ocupa una bona part de la població, el port de l’Ampolla disposa d’un sector pesquer i amb llotja, on es fa la subhasta del peix. Hom captura diverses classes de peix (mabres, daurades) i marisc (llagostins, galeres, etc.). Hi ha una depuradora de marisc que disposa també de vivers d’ostres, musclos i cloïsses. Se celebra mercat el dimecres.

Junt amb la pesca, un altre puntal econòmic de la població és el sector turístic. Actualment la població disposa d’un seguit d’equipaments: càmpings, hostals i un nombre important d’urbanitzacions i conjunts d’apartaments.

El poble de l'Ampolla

Al fons del golf de Sant Jordi, a la badia de l’Ampolla, es dreça el poble de l’Ampolla (10 m), a l’entrada del port natural del Fangar. La platja de l’Ampolla és escarpada i forma petites cales al sector N, mentre que vers el S és plana i sorrenca, al sector dit l’Arenal, part septentrional del delta on s’adossa a l’escarpament.

L’Ampolla era un antic hostal del terme de Tortosa, situat a la carretera estatal de València, que començà a poblar-se a causa de l’activitat pesquera. Al final del segle XIX començà a definir-se la seva funció turística i esdevingué un lloc molt concorregut durant la temporada dels banys per la gent de la comarca, especialment de Tortosa, d’on sortia a l’estiu un tren especial per als banyistes. L’estiueig i el turisme han esdevingut força importants en l’economia de la població. L’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida al segle XX.

Pel que fa als equipaments esportius, destaca un dels ports esportius més grans de Catalunya. La festa major de la població se celebra per Sant Joan, al juny, bé que potser té més tradició la festa de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol), quan es fa l’habitual processó de barques. Altres celebracions són la diada de l’Ostra del Delta (l’últim diumenge de maig) i les Jornades de l’Arròs, al mes de setembre.

Altres indrets del terme

L’antiga caseria del Roquer és emplaçada al SW de l’Ampolla. El despoblat dels Garidells és situat al S del poble del Perelló, vora l’antic camí de Tortosa pel coll de l’Alba i la carretera N-340. Sembla que el lloc prengué el nom del llinatge dels Garidell, als quals Ramon Berenguer IV donà el lloc a mitjan segle XII per haver-se distingit en la presa de Tortosa.

El 1379 els homes dels Garidells es queixaven dels atacs dels pirates i demanaven a la ciutat de Tortosa que hi fos construïda una torre. Al juny del 1382 fou encarregat de la seva construcció el manobre Romeu Pallarès; el 1437 s’havia d’arreglar, i ja ha desaparegut. La torre del Cap Roig consta que existia el 1625.

Llegir més...