No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèl·lules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal: han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pol·línic. De la fusió de les dues cèl·lules espermàtiques a què cada gra de pol·len dóna lloc amb l’ovocèl·lula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor, també closa dins el receptacle; i del desenvolupament de les parets de l’ovari resulta una estructura que, juntament amb la llavor, constitueix el fruit. El gametòfit de les angiospermes és extremament reduït (el masculí sol constar només de dues cèl·lules i el femení de vuit); el femení és paràsit de l’esporòfit, i es presenta en un grau de regressió avançat.
Del Cretaci (període en què comencen a ésser abundants) ençà, les angiospermes s’han diversificat extraordinàriament. La subdivisió comprèn actualment unes 200.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, terrestres generalment, de teixits molt diferenciats; en el teixit llenyós hi sol haver tràquees. Sovint presenten flors hermafrodites de periant (calze i corol·la) vistós (pol·linització mitjançant insectes), bé que les flors unisexuals no són rares. La subdivisió comprèn la classe de les dicotiledònies i la de les monocotiledònies.