i anònim | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

anònim

substantiu masculím
Dret    Literatura
literatura lit i dret dr
Obra literària d’autor desconegut o que no vol donar a conèixer la seva autoria.

La història de la literatura presenta nombrosos casos d’anònim que obeeixen a causes diverses. Un primer grup és el d’obres de transmissió oral: el text inicial d’un autor ha esdevingut popular amb el temps; el poble l’ha adaptat a la llengua de l’època i, a vegades, als nous costums. En arribar l’evolució a un cert estadi, l’autor ja no és una persona concreta i ho és tothom. Exemples d’aquest anonimat són bona part de les obres dels orígens de les literatures, que poden ésser atribuïdes a personatges llegendaris: les cançons de gesta ( Mio Cid ), el cançoner tradicional ( Comte Arnau ), etc. Un altre cas és el d’anònims sorgits en la transmissió manuscrita. Les raons que fan que no hagi pervingut el nom d’un autor solen ésser de tipus tècnic (errors o defectes en la conservació o còpia del text), motivades per la despersonalització de l’autor fins a èpoques relativament recents (l’edat mitjana, sobretot), per la inexistència de la impremta, etc. La investigació moderna, basant-se en documents de l’època, ha intentat de restablir-ne la paternitat, bé que a vegades ( Curial e Güelfa ) sense èxit. D’altres característiques és l’anònim de l’autor que amaga deliberadament la seva personalitat. El fenomen, que varia amb l’evolució de la tipologia de l’escriptor, pressuposa l’existència de pressions polítiques, socials o personals que porten aquell a ocultar-se. El secret, tanmateix, sovint és temporal (com al començament d’una carrera literària: Preludios de mi lira , de Manuel de Cabanyes; Waverley , de W.Scott, etc) o ho esdevé gràcies a la identificació posterior. La vigent legislació de la propietat intel·lectual, a la majoria dels països, atorga als autors o als traductors anònims d’una obra la mateixa protecció que als de nom conegut, bé que prescriu que hom faci constar, entre parèntesis, en inscriure l’obra al registre, el nom i cognoms de l’autor o el traductor que vulguin conservar aquell anonimat. Mentre hom no provi legalment que és l’autor o el traductor d’una obra, els drets d’aquesta correspondran al seu editor.

Col·laboració: 
ALlF
Llegir més...