Les pintures antiincrustants tenen per objecte evitar la proliferació de vegetals (algues) i d’animals (bàlans i nombroses espècies de celenterats, equinoderms, anèl·lids, artròpodes i mol·luscs) que s’adhereixen i s’incrusten al buc, el deterioren i alenteixen notablement la marxa de la nau. Per assolir llur objectiu les pintures antiincrustants són preparades amb lligants no totalment impermeables a l’aigua i contenen substàncies tòxiques que en dissoldre's lentament emmetzinen els éssers adherits al buc. Els tòxics més universalment emprats i més actius són l’òxid mercúric, l’òxid cuprós i el verd de Schweinfurt. Hom aconsella, a més, l’ús de lligants susceptibles d’ésser degradats per acció de l’aigua, a fi que la pintura s’exfoliï i provoqui així la caiguda de les incrustacions. La proporció de tòxics que convé utilitzar és tant més elevada com més calentes són les aigües on navega el vaixell, o com més pol·luïts són els ports on sojorna.
f
Química