Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o col·lectives. La protecció col·lectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants. La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials. Posteriorment a l’explosió cal detectar la possible presència de radioactivitat residual i, en aquest cas, procedir a la descontaminació. A més d’això, per tal de protegir els treballadors de centrals nuclears o fàbriques on hi ha perill de contactes amb materials radioactius, hom extrema la cura en la construcció dels aparells i instal·lacions per tal d’evitar fuites d’aquests materials. Si cal ésser a distància reduïda de les fonts radioactives (radioisòtops, escòries i deixalles radioactius) hom extrema les precaucions i empra vestits i blindatges especials. Les dosis de radioactivitat rebuda són controlades mitjançant comptadors Geiger a la sortida dels recintes perillosos, i les instal·lacions i el personal són objecte de revisions periòdiques.
adj
Ecologia