Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1938), es doctorà l'any 1960 amb una tesi sobre la història clínica en pediatria, especialitat que exercí professionalment en hospitals, en consultori privat i també a la xarxa de l'Institut per a la Protecció de Menors als barris marginals de Barcelona. Fou també membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual fou secretari (1957-61).
A banda de l'activitat mèdica, participà intensament en projectes de planificació i gestió de la sanitat: l'any 1955 aconseguí que la junta directiva del Col·legi Oficial de Metges assumís la necessitat d'avançar en la millora de la planificació sanitària, i el 1960 ell mateix formulà un projecte d'Unió d'Hospitals de Barcelona, que es materialitzà nou anys després com a Associació per al Desenvolupament Hospitalari. Entre altres activitats, aquesta organització impulsà un pla de regionalització hospitalaria per a Catalunya i les Baleares (1970). El 1963 fundà també el Centre Tècnic d'Estudis Hospitalaris amb l'objectiu d'emprendre la gestió i la planificació sanitàries des de la interdisciplinarietat. Fruit d'aquesta idea, fou la publicació d'Els hospitals a Catalunya (1967), en què formulava una proposta de xarxa sanitària d'acord amb els requeriments i les condicions del país i que, un cop recuperat l'autogovern, esdevingué un dels punts de partida en la construcció d'un sistema sanitari català.
Fou vocal en les juntes de diversos hospitals, i editor i director de la revista Estudios sobre Hospitales. Membre (i posteriorment membre de mèrit) de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, dins la qual creà la Societat de Cine Científic Mèdic i la Societat de Cibernètica, entre els guardons rebuts sobresurten el premi Homenot de la sanitat per la Fundació Avedis Donabedian (1997), la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari (2003) i la Creu de Sant Jordi (2003).