i Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla

Història
història hist
Noble i erudit.
Pedrola, Aragó, 1525 — Saragossa, 1581

Era comte de Ribagorça (Martí I: 1533-65 i 1573-81) i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa. Fou educat a Santiago de Compostel.la amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip; el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin (1557). Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona. Però el rei no estava disposat a pagar una gran suma com a compensació. Els ribagorçans es rebel.laren, el 1578, a Benavarri, ajudats secretament per la cort. Finalment, Martí d’Aragó renuncià a favor del seu fill Ferran i es retirà al monestir de Veruela. Fou un erudit, antiquari i col.leccionista de medalles. A més de diverses poesies i de la seva correspondència, deixà escrites, entre altres obres, unes Memorias históricas de los Condes de Aragón que serviren de base a Jerónimo Blancas, Historia de los reyes, condes y obispos de Ribagorza, Gistau, Pallás..., Vida del conde de Luna don Lope y de su hermano el arzobispo i Diálogos de medallas antiguas y de otros monumentos raros. Embellí el seu palau de Pedrola amb pintures i escultures. Era conegut pel sobrenom El Filòsof Aragonès. Es casà dues vegades, la primera, el 1541, amb Lluïsa de Borja i d’Aragó, germana de Francesc de Borja, anomenada la Santa Duquessa.

Col·laboració: 
EDG / MxC
Llegir més...