i canal d’Aragó i Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

canal d’Aragó i Catalunya

El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.

Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca (amb un cabal de 35 m 3 per segon); passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí (al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon). Continua paral·lel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de la Magdalena i de guanyar la depressió d’Albelda mitjançant un sifó, passa pel coll de Foix, al límit amb la Noguera (d’on parteix la séquia del coll de Foix), i penetra al Segrià pel terme d’Almenar; prop d’Alguaire hi ha les derivacions de les séquies de Vilanova d’Alpicat, d’Alguaire i d’Almacelles i continua cap al sud amb el nom de canal d'Escarp. El seu recorregut fins a aquest indret és de 82 km i, juntament amb la seva prolongació, de 124 km, quantitat que, sumada a la longitud dels canals i séquies que en deriven, dóna 311 km i rega 85 601 ha, en gran part en territori català. Els primers estudis per a la construcció d’aquest canal (anomenat originàriament canal de Tamarit ) foren fets entre el 1783 i el 1806. La construcció del canal (projectat inicialment per a la navegació) fou autoritzada el 1834, però hom no la dugué a terme. Un nou projecte fou aprovat el 1864 i, encara, el 1888 fou novament concedida la seva construcció amb algunes modificacions; aquesta, tanmateix, no començà fins al 1896 a càrrec de l’estat i fou acabada el 1909.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...