art aragonès

m
Art

Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)

© Fototeca.cat

Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del s. XVIII. L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al s. X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies (Gavin, Lárrede) que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit amb una escultura monumental de primer ordre, amb imatgeria i, particularment amb una escola pictòrica constituïda per mestres de tanta personalitat com els que, entre els s. XI i XII, treballaren a Ruesta, Navasa, Bagüés, Barluenga, Bierge, etc. Durant els segles gòtics continuà l’esplendor del període precedent, tant en l’arquitectura (catedral d’Osca, seu de Saragossa) com en l’escultura, sobretot en els portals, retaules (seu de Saragossa), sepulcres o imatges, que demostren freqüents relacions amb l’art català. Més rica encara fou la pintura dels s. XIV i XV, rude en molts de casos, però sempre amb personalitat i caràcter. L’orfebreria i les altres arts del metall (Daroca, Saragossa) acompanyaren una molt estesa floració de les manufactures ceràmiques, d’arrel mudèjar, que tingueren els centres fonamentals a Terol i a Muel. Les novetats del Renaixement penetraren amb força potència i originalitat; com a la façana de Santa Engracia de Saragossa, a la capella de San Miguel, a la catedral de Jaca, al portal de Santa María, a Calataiud o als retaules escultòrics de Gil de Morlanes. Més migrat fou el s. XVII, malgrat haver desenvolupat algunes solucions barroques amb caràcter propi, especialment en el remodelatge del temple del Pilar, que fou també l’obra màxima del s. XVIII, gràcies a la intervenció de l’arquitecte Ventura Rodríguez i l’escultor Carles Sales. L’art de la cort de Madrid rebé fortes aportacions de pintors aragonesos, com la dels germans Bayeu i la de Francisco Goya. Als s. XIX i XX cal assenyalar uns intents de revitalització de certes característiques regionals en l’arquitectura.