Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes. És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol. Per sobre dels 400°C es transforma en calcita. Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència. Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95. Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques. Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les closques de mol·luscs. Rep el nom de la localitat de Molina de Aragón, on és abundant.
f
Mineralogia i petrografia
Aragonita
© Fototeca.cat - J. Vidal