i mar d’Aral | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

mar d’Aral

Mar
Kazakhstan    Uzbekistan    Mar d'Aral
Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.

Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió. És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja. Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües: a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior. Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica destrucció, a causa del gran augment de la salinitat, de tota la població piscícola i un enduriment del clima de la zona, que ha accentuat la seva continentalitat. Abans d’aquest retrocés, la mar d’Aral posseïa dos ports: Aral’sk, al nord, i Mujnak, al sud, al delta de l’Amudarja, actualment al voltant d’un centenar de kilòmetres de les aigües.

Llegir més...