Vida i obra
La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses. Després d’una breu estada a Veneçuela (1952-56), en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir (1963-64), codirigida amb Romà Gubern. La intervenció de la Censura en l’escena final de la pel·lícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana (1965-66), que escriví amb Gonzalo Suárez, igual que Las crueles / El cadáver exquisito (1968). El film La novia ensangrentada (1972) li proporcionà una aïllada incursió en el cinema fantàstic.
L’erotisme que s’insinua en aquests primers títols apareix de forma més explícita en Clara es el precio (1974) i sobretot a Cambio de sexo (1976), crònica de les experiències d’un transexual que fou la primera col·laboració amb Victoria Abril. Aquesta tornà a ésser la protagonista a La muchacha de las bragas de oro (1979), basada en la novel·la de Joan Marsé, pel·lícula que l’encasellà com a especialista en adaptacions literàries. La seguiren Asesinato en el Comité Central (1981), sobre una novel·la de Manuel Vázquez Montalbán; Fanny "Pelopaja" (1983), basada en un relat d’Andreu Martín; Tiempo de silencio (1985), adaptació de la novel·la homònima de Luis Martín Santos sobre l’Espanya de la dècada del 1950, i "Si te dicen que caí" (1988-89), basada en una obra de Marsé. També realitzà El Lute: camina o revienta (1986-87) i El Lute II: mañana seré libre (1987-88), sobre la vida d’un delinqüent que aconseguí la reinserció a la societat. El film Amantes (1990) rebé el Goya al millor film i a la millor realització (1992), el Sant Jordi de Cinematografia 1992 al millor film espanyol, així com l’ADIRCE 1991 a la millor direcció i a la millor actriu, Victoria Abril, que també recollí el d’interpretació al Festival de Berlín.
Instal·lat a Madrid, tornà esporàdicament a Catalunya per rodar El amante bilingüe (1992), una sàtira tragicòmica derivada d’una altra novel·la de Marsé. Casat amb la muntadora Teresa Font, Aranda destacà en els drames passionals: Intruso (1993); La pasión turca (1994), adaptació d’una novel·la d’Antonio Gala protagonitzada per Ana Belén (premi del CEC 1994); La mirada del otro (1997), rodada a partir d’un relat de Fernando G. Delgado i Celos (1999).
De nou a Barcelona, el 1995 feu Libertarias, amb la qual recuperà un vell argument coescrit amb José Luis Guarner. A Juana la Loca (2000) reprengué el personatge històric que Juan de Orduña abordà a Locura de amor (1948) i amb el qual Pilar López de Ayala aconseguí el premi d’interpretació a Donostia. El 2002 realitzà una versió de la Carmen de Merimée, amb guió escrit en col·laboració amb Joaquim Jordà, i protagonitzada per Paz Vega. En el camp de la televisió, dirigí el telefilm El crimen del capitán Sánchez (1985) i la sèrie Los jinetes del alba (1990).
Aranda fou guardonat amb el Premi Nacional de cinematografia 1988 del Ministeri de Cultura.
Altres films
- Último deseo (1976), L.Klimovski (guió); l’adaptació de Tirant lo Blanc (2005)
- Canciones de amor en Lolita's Club (2007)
- Luna caliente (2009)
Bibliografia
- ÁLVARES, R. i FRÍAS, B.: Vicente Aranda / Victoria Abril. El cine como pasión. SEMINCI, Valladolid 1991; Festival de Cinema Iberoamèricà, Huelva 1994.
- CÁNOVAS, J. (ed.): Miradas sobre el cine de Vicente Aranda. Primavera Cinematogràfica de Lorca / Universitat de Múrcia 2000.
- COLMENA, E.: Vicente Aranda. Ediciones Cátedra, Madrid 1996.
- d. a.: "Vicente Aranda, los disfraces del heterodoxo", De Zine, núm. 5, 1992.
- GUARNER, J.L. i BESAS, P.: El inquietante cine de Vicente Aranda. IMAGFIC, Madrid 1985.
- RIAMBAU, E. i TORREIRO, C.: Temps era temps. El cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993.
- VERA, P.: Vicente Aranda. Ediciones JC, Madrid 1989.