i arrítmia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

arrítmia

Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 arítmia
substantiu femeníf
Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 arítmia
patologia pat
Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques.

Normalment les contraccions cardíaques són regides per estímuls elèctrics generats en el nòdul sinusal i transmesos pel teixit de conducció fins als ventricles; aquests estímuls són rítmics i posseeixen una freqüència habitual, entre 70 i 80 per minut (ritme sinusal normal). Quan aquest ritme s’alenteix hom parla de bradicàrdia sinusal i quan s’accelera de taquicàrdia sinusal; en gent jove, i sense cap importància, aquest ritme pot variar amb la respiració (arrítmia sinusal). Si el nòdul sinusal deixa de generar estímuls, el substitueixen altres zones del cor per tal d’evitar una aturada cardíaca, sobretot el nòdul auriculoventricular que proporciona un ritme més lent (ritme nodal). Si, tot i actuant el nòdul sinusal, es produeix una descàrrega elèctrica en un altre lloc del cor, es pot produir una contracció anòmala o ectòpica, també anomenada extrasístole; si aquest focus genera descàrregues a molt alta freqüència, habitualment de curta durada, determina la formació d’una taquicàrdia paroxística, ventricular o supraventricular segons la situació del focus. Altres arrítmies importants són el flutter auricular, la fibril·lació auricular i ventricular i els blocatges.

La majoria d’arrítmies són degudes a cardiopaties o a l’acció de tòxics o de fàrmacs. Per al seu diagnòstic i estudi és fonamental l’electrocardiograma. auricular, la fibril·lació auricular i ventricular i els blocatges. La majoria d’arrítmies són degudes a cardiopaties o a l’acció de tòxics o de fàrmacs. Per al seu diagnòstic i estudi és fonamental l’electrocardiograma.

Llegir més...