Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories. D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat; d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intel·lectual que ha creat i explotar-la lliurement; aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció, drets de publicació i drets de difusió, respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les obres, els drets de transformació o d’adaptació. De cada un d’aquests drets poden derivar altres facultats jurídiques potestatives, tantes com siguin les possibilitats d’explotar l’obra. A diversos països llatins els drets d’autor són anomenats propietat intel·lectual i als països anglosaxons copyright. Els drets patrimonials són limitats en el temps i generalment són vigents durant la vida de l’autor i 50 anys més. La llei espanyola del 10 de gener de 1879 els protegeix 80 anys post mortem.
m
pl
Dret