arma química

f
Militar

Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.

Les armes químiques (gasos, sòlids o líquids) són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc. D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en: neuroparalitzants (inhibidors de la colinesterasa), hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics. D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín, tabun i soman, i el vesicant gas mostassa. Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució de l’ONU del 1966. Les d’efecte letal no han estat obertament utilitzades des del 1925, llevat de la guerra d’Abissínia (1936), que foren emprades pels italians. Durant la Segona Guerra Mundial, tot i les evidències que tant les potències de l’eix com els aliats desenvoluparen armes químiques i n’acumularen arsenals, el seu ús fou negligible. Hom n’ha assenyalat com a raó principal la incapacitat de controlar-ne les conseqüències en cas d’escalada de represàlies.

Els gasos lacrimògens, però, són emprats habitualment en operacions policials. Al llarg de la seva intervenció en la  guerra del Vietnam (1964-75), els EUA  feren un ampli ús de l'herbicida conegut com agent taronja i del gas lacrimogen CS. Tot i les limitacions oficials, al llarg de la Guerra Freda tant els EUA com l'antiga URSS continuaren produint i emmagatzemant armes químiques, i el 1989 ambdues potències subscriviren una sèrie d'acords per a intercanviar informació i verificar-ne  el progressiu desmantellament i eliminació. Els acords han continuat després de la desaparició de l'URSS (1991), amb la Federació Russa com a successor. A banda, el 1988 el règim de Saddam Husayn utilitzà gasos neurotòxics contra els kurds de l'Iraq, amb unes 5.000 víctimes.

D'altra banda, hi ha indicis significatius de desenvolupament, emmagatzematge i també ús d'armes químiques per altres països, sobretot a l'Orient Mitjà, i també a Corea del Nord i la Xina. Classificades com a armes de destrucció massiva per l’ONU, per tal d’impedir-ne la proliferació les Nacions Unides promogueren la Convenció sobre Armes Químiques. El seu braç executiu, l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques, fou creat l'any 1997, i el 2013 rebé el premi Nobel de la Pau. Aquest mateix any i el 2017, el règim sirià controlat per Bašār al-Assad fou acusat d'ús massiu d'armes químiques contra la població civil en la guerra que esclatà el 2011.