i Església armènia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Església armènia

religió relig
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.

Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies. Entre el 295 i el 300, Gregori l’Il·luminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat; Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat. El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia; en el sínode de Dvin (506-507) foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació. El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les mans dels mamelucs (1375). El 1441 la seu del catolicós fou traslladada a Edžmiatsin, a la Gran Armènia, mentre que a Sis de Cilícia (actual Kozan) s’hi establia un altre catolicós secundari. El 1461, Muhammad II creà una nova jurisdicció a Constantinoble amb títol patriarcal, que ja havia agafat el 1311 el bisbe armeni de Jerusalem, però (cosa peculiar dels armenis) inferior al catolicós. Actualment, els membres de l'Església armènia apostòlica, dita també gregoriana (és a dir, la no calcedoniana o monofisita) constitueixen la gran majoria d’aquest poble i es troben dividits en quatre jurisdiccions: el catolicosat d’Edžmiatsin per a les diòcesis de l’Armènia independent i la diàspora; el catolicosat de Cilícia, però amb residència a Antelias (prop de Beirut), per a les del Líban, de Síria i de Xipre; el patriarcat de Jerusalem per a Israel i Jordània i el patriarcat de Constantinoble per a Turquia. Els armenis de la diàspora depenen d’Edžmiatsin o bé de Cilícia. Ja des de la fi del s XII fins al 1375 els armenis de la Petita Armènia de Cilícia, en contacte amb els croats, s’uniren a Roma i adoptaren moltes pràctiques occidentals; la totalitat de l’Església armènia en fou influïda i al concili de Florència (1438-39) l’Església armènia s’uní a Roma (Església armènia unida), però aquesta unió tingué pocs efectes pràctics, especialment a conseqüència de la dominació turca. El 1741, el catolicós de Sis (actual Kozan) Abraham Ardzivian anà a Roma per tal de rebre la confirmació de Benet XIV, i traslladà la seva residència al monestir de Santa Maria de Bzommar (al Líban), on prengué el títol de patriarca de Cilícia. El 1759, els catòlics armenis de l’imperi turc foren agrupats en un vicariat fins a l’erecció de l’arquebisbat primacial de Constantinoble, feta el 1830, després d’haver estat concedida als catòlics l’emancipació civil (1829). Aquestes dues jurisdiccions catòliques foren unides el 1867, i en fou traslladada a Beirut (Líban) el 1925. Actualment, els armenis units són uns 52 000 agrupats en un patriarcat.

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...