El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol: fou usat per Eratòstenes (s III aC) per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic. Hiparc (s II aC) usà armil·les més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell: l’esfera armil·lar zodiacal. Ptolemeu (s II dC) anomenà un tipus d’armil·la portàtil astrolabi, nom amb el qual ha estat coneguda des d’aleshores.
f
Astronomia