Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió (construccions mecàniques, metal·lúrgia lleugera, alimentació) i és el centre d’una aglomeració de més de 300 000 h. És seu d’una escola d’agricultura. Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe. Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna . Devastada al s IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del s IX fins al final del XII quan pel matrimoni de Felip August i Elisabet d’Hainaut (1180) fou annexada a França i convertida en capital del comtat d’Artois. Aviat, però, passà a la casa de Borgonya. La prosperitat d’Arràs, gràcies principalment a la indústria de tapisseria, es veié interrompuda durant el s XIV per les lluites entre el patriciat i el poble, mantingut marginat dels afers polítics. D’altra banda, les guerres entre els ducs de Borgonya i els reis de França i l’ocupació de la ciutat per part de Lluís XIII de França el 1640 precipitaren la seva decadència. Arràs fou adquirida definitivament per aquest país pel tractat dels Pirineus (1659). A la Grande Place sobresurten diverses cases del s XVII, i a la Petite Place hi ha la casa de la ciutat (s XVI); la catedral, neoclàssica, és del s XVIII. La ciutat posseeix un museu ric en pintura francesa i flamenca.