i Josep Arrau i Barba | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Arrau i Barba

Josep Arrau i Barba, autorretrat (1837)

pintura pint
Pintor.
Barcelona, 1802 — Barcelona, 1872

Fill de Josep Arrau i Estrada. Gran viatger i home de curiositat universal, presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual després fou president (1866), diverses memòries, del 1834 al 1866, sobre història de l’art, tècniques artístiques, ciències naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc. Fou un dels iniciadors de la pintura romàntica catalana: el seu estil, de caire academitzant, s’expressà preferentment en el gènere del retrat: sobresurten el de Damià Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona; i, sobretot, el de Joan Agell (Barcelona, Acadèmia de Ciències i Arts), on juga hàbilment amb la llum.

Llegir més...