i alúmina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

alúmina

òxid d’alumini, Al2O3
substantiu femeníf
òxid d’alumini, Al2O3
química inorgànica quím inorg
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.

Existeix a la natura anhidre i cristal·lí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus (alúmina hidratada). Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat. Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristal·lina mitjançant la reacció

L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids (dóna sals d’alumini:

i en els àlcalis (dóna aluminats

Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura cristal·lina, augmenta de densitat i esdevé parcialment insoluble en els àcids i no susceptible d’hidratació. El corindó correspon a aquesta segona varietat. Industrialment l’alúmina és preparada a partir de la bauxita, sobretot pel procediment Bayer. La bauxita torrada és tractada a pressió amb solució concentrada de sosa càustica; l’alúmina és dissolta en forma d’aluminat i moltes impureses (òxids de ferro i de titani, argila) resten insolubles. La sílice (que també ha estat dissolta) és eliminada per addició de calç. En la solució filtrada l’aluminat és hidrolitzat per dilució, i l’hidròxid d’alumini és precipitat per sembra amb cristalls d’hidrargil·lita, filtrat i rentat; per calcinació dóna l’alúmina pura. Hom utilitza l’alúmina principalment per a la fabricació de l’alumini, però també per a obtenir abrasius, refractaris, peces ceràmiques, com són gresols i aïlladors elèctrics, catalitzadors i suports de catalitzadors i alúmina activada.

Llegir més...