i acrilamida | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

acrilamida

CH2CHCONH2
substantiu femeníf
Química
CH2CHCONH2
química orgànica quím org
Amida de l’àcid acrílic.

És un sòlid cristal·lí incolor, estable només entre 10 i 25ºC. Es fon a 84,5ºC. És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua. Insoluble en benzè i heptà. L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril:

Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització (nitrit de sodi o tiuràmics). Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida. De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides. Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les amines corresponents. L’acrilamida i els seus derivats són aplicats en síntesi orgànica (colorants) i, sobretot, per a obtenir polímers i copolímers. En presència de radicals lliures, en medi aquós, l’acrilamida es polimeritza amb facilitat i ràpidament:
Hom obté polímers molt solubles que poden arribar a tenir pesos moleculars excepcionalment alts (10 7 ). Com que la reacció és fortament exotèrmica (19,5 kcal/mol) cal prendre precaucions de control per a dur a terme una polimerització correcta. Hi ha dues reaccions especials en la polimeritazció de l’acrilamida: la primera, quan la polimerització pot fer-se en estat sòlid; la font excitant iniciadora és la radiació amb raigs γ; la polimerització continua després durant mesos. La segona, quan l’acrilamida és escalfada amb una base forta, es formaun tipus de polímer diferent, la poli-β-alanina (niló-3) que és una poliamida:
que és diferenciable de la poli(acrilamida) per espectre d’infraroigs i per hidròlisi. La copolimerització és similar a la de les resines acríliques. Les poliacrilamides són polímers lineals d’estructura cap-a-cua, amb un grau de tacticitat no ben conegut, però que deu ésser molt alt en els polímers N-substituïts cristal·litzables (polimerització iònica amb catalitzadors ZieglerNatta de la poli-N-isopropilacrilamida). Els polímers de l’acrilamida són durs i es descomponen a 200ºC. Les acrilamides substituïdes donen polímers que són des de durs i trencadissos fins a tous i enganxosos. Són usades com a gelificants de terres i fangs, en la floculació de mineral i de matèries en suspensió en les aigües, en el tractament del paper, en cohesius, com a lligants de pigments en les pastes d’estampat, etc.

Llegir més...