barraca

f
Urbanisme

Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.

Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració; la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família. M. Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc (Barcelona), trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m2 de superfície; el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa; l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos (barraquisme).