assassí
| assassina

f
m
Islamisme

Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, branca dels xiïtes ismaïlites, fundada per Ḥasan ibn Ṣabbāḥ al-Rāzī.

Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci (‘el qui se sacrifica’), eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important.

En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc (mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida Malik Šah, intentaren també d’eliminar Saladí), i, bé que algunes vegades col·laboraren amb els croats, assassinaren Ramon de Trípoli (1152) i Conrad de Monferrato (1192). El poder polític dels assassins acabà definitivament el 1273, quan el soldà mameluc Baybars els destruí les fortaleses de Síria.