Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte. A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles; a vegades es cargolen en espiral. Els mascles, anomenats bocs, cabrons o cabrots, presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba, més o menys llarga, característica. Sota el coll tenen dos penjolls, anomenats popularment arracades. La gestació té una durada de 5 mesos, i a cada part neixen generalment un o dos petits, anomenats cabrits; les cabres joves, mascles o femelles, són anomenades primales, i les femelles també cabrides; llur crit és el bel. Les cabres són animals tímids i espantadissos, viuen en ramats i posseeixen una gran agilitat per a saltar i enfilar-se pels llocs rocallosos més difícils. S'alimenten d’herba, brots i plantes suculentes en general; són resistents i sòbries. Amb la sola excepció de la cabra domèstica (C.hircus), que ha estat molt difosa des de l’antigor i que ha donat lloc a nombroses races, les altres habiten a les regions muntanyoses d’Europa, del centre i del sud d’Àsia, del nord d’Àfrica i d’alguns llocs d’Amèrica. La cabra domèstica, derivada possiblement del pasang (Capra aegagrus), viu en domesticitat des de l’antiguitat i constitueix el bestiar cabrú; d’uns 60 a 90 cm d’alçada i de pelatge d’una coloració variable (blanc, gris, bru, roig, negre) o clapat, és explotada especialment per a l’obtenció de llet, carn i també pèl (especialment l’asiàtica). La producció mitjana de llet per animal i any és d’uns 900 litres. Bé que la secreció de llet pot allargar-se fins a 15 anys, el rendiment màxim és aconseguit al tercer part. Les cabres domèstiques s’agrupen segons els tipus següents: africà, de perfil convex, dolicocèfal, color del pelatge i de la pell uniforme, sense banyes, amb grans orelles, llargues, esquelet fi i mamelles globuloses (races toggenburg, nubiana, maltesa i anatòlica); asiàtic, de perfil convex i dolicocèfal, sense banyes o amb banyes de base estreta dirigides obliquament endarrere i en espiral (races d’angora i caixmiriana); europeu, de perfil còncau, braquicèfal, cara triangular i pelatge molt variat (races alpina, pirinenca, serrana, peitavina, grega, murciana, granadina, manxega, malaguenya i italiana). Les races més explotades com a lleteres són la granadina, la murciana, la manxega i l’anatòlica. Hom distingeix com a productores de carn la pirinenca i la serrana. I per a l’obtenció de pèl són explotades la caixmiriana o tibetana i la d’angora.
f
Mastologia
Ramaderia
Cabra
© Lluís Prats