camamilla

camamil·la, camamilla majola, majola, Matricaria recutita (nc)

f

Botànica

Planta de la camamilla

Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)

Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.

Viu en terres conreades, guarets, etc. L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió. Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells.