i atomisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

atomisme

substantiu masculím
substantiu masculí m filosofia filos
Doctrina filosòfica iniciada per Leucip, desenrotllada per Demòcrit i represa pels epicuris segons la qual els principis de la realitat són els àtoms i el buit.

Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica. La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts; res no es crea i res no es destrueix. L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat. Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment. L’atomisme renasqué a l’edat mitjana amb Nicolau d’Autrecourt i Guillem de Conches, i al Renaixement amb Petrus Gassendi i Emmanuel Maignan. Finalment, la física moderna, des de Dalton i Avogadro, ha orientat la seva recerca vers l’àtom, des d’un punt de vista ja no filosòfic, sinó científic

Col·laboració: 
JTo
Llegir més...