Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV. Durant el regnat d' Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte. Es formà aleshores una nova teologia ( religió egípcia ), la màxima expressió de la qual és l' Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104. La doctrina, d’origen solar i activament monoteista (d’ací, persecució dels altres cultes), anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut inicialment com una manifestació de Ra-Harakhty, déu d’Heliòpolis, s’arribà, finalment, a una formulació on només Aton tenia cabuda. L’exclusivisme fou tan complet que àdhuc Osiris desaparegué dels texts d’Al-Amarna i amb ell l’esperança en una altra vida. La teologia atoniana no sobrevisqué al seu regnat