i australià | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

australià | australiana

substantiu masculím
substantiu femeníf
Etnologia
etnologia etnol
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.

Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC. Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscil·lava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus. Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta. Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre. L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça. No coneixien ni l’agricultura ni la ramaderia, i la subsistència es basava en la caça, la pesca i la recol·lecció de vegetals. L’únic animal domèstic era el gos. Els coneixements tècnics i l’utillatge eren pobres: tots els instruments eren de pedra tallada o polimentada o de fusta treballada. D’entre les eines més utilitzades cal esmentar els propulsors, els bastons excavadors i els bumerangs. L’organització social es fonamentava en un canemàs de relacions de parentiu que estructuraven clans totèmics patrilineals, al seu torn dividits en unitats de rang inferior. Aquestes formaven grups exogàmics entre els quals tenien lloc, de forma regulada, els intercanvis matrimonials i la classificació dels individus. La posició de cada membre en el sistema de parentiu determinava els seus drets i les seves obligacions en els àmbits social, religiós, econòmic, etc. Cada clan disposava d’un territori propi. El règim de vida era nòmada i la composició de les bandes no era estable, bé que les famílies sempre es mantenien unides. L’estratificació social era gairebé inexistent, però les dones tenien, per regla general, un estatut inferior. L’autoritat era exercida sobretot pels ancians, que actuaven més a través de la seva influència sobre l’opinió del grup que no pas per facultats coercitives reals. El sistema de creences i els rituals religiosos partien d’una sèrie de mites cosmogònics que explicaven la creació del món natural, de l’home i de l’ordre social a través dels somnis d’éssers espirituals. La religió aborigen consistia a reinterpretar i recapitular aquests somnis a través d’un sistema totèmic; és a dir, del món natural pres com un sistema de símbols. Pel que fa al que des d’una òptica occidental hom anomena arts plàstiques, musicals etc, que de fet eren manifestacions religioses o de lleure, destaca l’ornamentació corporal, per tal com la nuesa era freqüent. Els objectes d’ús quotidià i l’habitatge eren decorats, pintats o gravats amb motius geomètrics i espirals, i en trossos d’escorça o sobre roques planes hom ha trobat representacions naturalistes d’animals, d’homes i d’éssers sobrenaturals. Les manifestacions musicals (cant i dansa) eren en general molt primitives, d’intervals fluctuants i preponderantment vocals. Els instruments musicals australians eren pocs i molt rudimentaris: bastons, el didjeridu, mena de flauta, tambors, etc. La literatura oral era molt rica. El 1993 els aborígens australians eren uns 260 000 individus (l’1,5% de la població australiana), nombre que incloïa una majoria de mestissos. El contacte amb la cultura occidental ha modificat profundament la forma de vida dels australians i ha comportat un grau considerable de degradació, tant en el pla individual com en el col·lectiu. Tant o més important que la violència directa ha estat el confinament dels aborígens a les àrees més inhòspites de l’interior d’Austràlia a consequència de l’extensió de l’agricultura, la introducció de malalties al·lòctones, o d’elements pertorbadors de l’ordre social tradicional (alcohol) i, en general, l’impacte d’una cultura tecnològicament molt superior. A partir dels anys vint, el govern concedí drets territorials als aborígens que teòricament havien de conservar les seves formes de vida, però les prospeccions i explotacions mineres posteriors al 1945 posen en entredit aquest estatut. Els aborígens australians obtingueren la ciutadania australiana a finals de la dècada dels anys seixanta.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...