Balduí I de Constantinoble

(Valenciennes, Hainaut, 1171 — Valenciennes, Hainaut, 1205)

Emperador de Constantinoble (1204-05), comte de Flandes (Balduí IX: 1194-1205) i comte d’Hainaut (Balduí VI: 1195-1205).

Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats (1195). Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França. Pel tractat de Péronne (1200) obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois. Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia. Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis (1205), fou probablement mort per orde del tsar búlgar. Fou succeït pel seu germà Enric I.