Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana. Professor de teologia a Berlín (1834) i a Bonn (1839), fou destituït de la càtedra (1842) per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker (‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42) i Christus und die Cäsaren . Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum (‘Crist i els Cèsars. El sorgiment del cristianisme a partir de l’hel·lenisme romà’, 1877). Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i polítics de caràcter conservador, actitud que li valgué dures crítiques de Marx i Engels (contra ell en primer lloc s’adreçà Die Heilige Familie ).