Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona. És autor de Torsimany, tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc. Redactat probablement al darrer terç del s XIV, consta de tres parts i es basa en el Compendi de Joan de Castellnou i, sobretot, en la redacció de les titulades Lleis d’amors (Flors del Gai Saber), de les quals arriba a prendre exemples. El diccionari de rimes és d’un lèxic molt ric i conté àdhuc paraules aparentment poc apropiades per a la poesia. La majoria són catalanes, però n'hi ha també de provençals, i algunes de castellanes o aragoneses, moltes vegades amb la traducció catalana i que probablement aplegà amb el simple propòsit de reunir més rimes.