i Avià | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Avià

Avià
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Població: 
2.206 h
[2009]
Extensió: 
27 km2

Situació i presentació

Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del term-e de -Casserres. A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan.

El municipi inclou els nuclis de població següents: els pobles d’Avià, que n'és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal (anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es descriu) i la urbanització de Torrepiquer. Una carretera local uneix Avià amb la C-26 de Berga a Solsona, per una banda, i amb l’Eix del Llobregat a l’altura de Cal Rosal, per l’altra. Un traçat considerable de carreteres i camins permet conèixer tot el municipi.

El territori forma part del gran altiplà que hom denomina Baix Berguedà, on el relleu és poc accidentat, amb nombrosos sectors planers. Una part important del municipi és ocupada per pastures i boscos de pins i carrasques, i s’hi detecten algunes àrees de roure valencià.

La població i l'economia

La població (avianesos) és en gran part part disseminada per les diverses masies encara habitades del terme. La població era escassa a l’edat mitjana (25 focs el 1370 i 32 el 1553) i al segle XVIII (288 h el 1718 i 302 h el 1787), tingué un gran augment a la primera meitat del segle XIX (arribà a 1 212 h el 1857) i vers el 1920 (1 894 h), fins que assolí el valor màxim el 1930, amb 2 395 h. El 1950 havia disminuït a 2 208 h i el 1970 a 1 890 h. Aleshores la població s’estabilitzà entorn als 1800 h fins que, els primers anys del segle XXI, tingué lloc un lleuger creixement. Així, el 2005, hi havia 2015 h.

L’economia tradicional es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates, farratge, blat de moro). Avià havia estat el primer productor de blat de moro de la comarca, però actualment aquesta activitat ha minvat molt. També és important la ramaderia (el sector occidental del terme és travessat per una important carrerada de bestiar), avui orientada cap a la cria de bestiar estabulat: boví, oví i, sobretot, porcí.

La industrialització del Llobregat comportà el desenvolupament de la indústria tèxtil a la colònia de la Plana, tancada el 1963, i a la colònia de Cal Rosal, que comparteix amb Berga i Olvan. L’activitat tèxtil s’ha recuperat d’ençà del 1985, any en què s’establí un polígon industrial al costat de la vella fàbrica de la colònia de la Plana. Hi ha dues fàbriques tèxtils. L’ensenyament queda cobert fins a la primària.

El poble d'Avià

Ja és esmentat com a castro Abigano el 893 (o 898) en una donació a Sant Llorenç de Bagà, i a la segona meitat del segle XII el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, hi féu fortificar un solar (que M. de Riquer identifica amb el gran mas prop de la primitiva parròquia), amb capacitat per a una guarnició de cent homes, per tal de vigilar i contrarestar els atacs del trobador i enemic seu, Guillem de Berguedà, les possessions del qual envoltaven el territori d’Avià.

El poble d’Avià, al N del terme, es formà al voltant de la parròquia de Sant Martí d’Avià, que ja coexistia el 1312 amb la de Santa Maria i n'absorbí després la parroquialitat. L’església primitiva de Sant Martí havia estat edificada l’any 839 per ordre de Guifre el Pelós, i era situada a la part antiga del poble, on actualment hi ha la casa del comú, les escoles velles i la placeta de l’Estudi. En aquest nucli antic hi ha interessants carrers, com el Carrer Vell, que encara conserva un arc de l’antic portal i cases dels segles XVII i XVIII, com també la masia de Cal Mas. L’antiga església romànica de Sant Martí (avui desapareguda) fou consagrada per Nantigís el 907.

L’església barroca actual és un edifici de tres naus amb capelles laterals, presbiteri quadrat i una torre campanar coronada amb balustrada, que es va construir al final del segle XVII. En aquest mateix segle es va edificar la nova rectoria adossada a lésia, on el 1839 es va reunir la Junta de Berga per celebrar el procés contra el comte d’Espanya, en el context de la primera guerra Carlina. L’eixample modern ha crescut en direcció a la carretera de Berga a Solsona.

Entre els equipaments culturals destaca l’Ateneu d’Avià. L’activitat del poble en els àmbits cultural i esportiu és molt àmplia. Al poble es conser ven festes i tradicions importants: les caramelles (Diumenge i Dilluns de Pas qua), la festa de l’ouada (el diumenge després de Pasqua), la festa i el foc de Sant Joan i la festa major (el darrer diumenge d’agost). El darrer diumenge de setembre es fa la romeria a Queralt (Berga), que té el seu origen en un vot del poble, probablement relacionat amb el que féu Berga amb motiu d’una plaga de llagostes. El segon diumenge d’octubre es fa un aplec a la capella del Remei a Cal Castanyer. Cal esmen tar també el concurs de pessebres en miniatura que es fa de Nadal a Reis d’ençà del 1973, la caminada popular que té lloc el primer diumenge de maig i la festa del segar i el batre, el tercer diumenge de juliol.

Altres indrets del terme

Santa Maria d'Avià

A poc més de 300 m del poble, en direcció SE hi ha l’església de Santa Maria d’Avià , un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 (des d’aleshores torna a ésser obert al culte). En procedeix un dels més interessants frontals d’altar romànics conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya ( in situ n'hi ha una reproducció): el frontal d’Avià , de fusta i pintura al tremp.

A uns 300 m de l’església hi ha la masia Santamaria (documentada des del segle XII). A l’era de la masia encara es poden veure restes de tombes obertes a la roca viva. La casa també havia estat habitada per una petita comunitat benedictina que tenia cura del culte a la Mare de Déu.

Sant Sadurní de Clarà i Sant Vicenç d'Obiols

La parròquia de Sant Martí d’Avià tenia com a sufragània la de Sant Sadurní de Clarà, a l’extrem occidental del terme, prop de la riera de Clarà, que centrava una quadra civil. El lloc és documentat des de l’any 907, i hi havia l’església romànica de Sant Serni. L’església romànica fou refeta al segle XVII. Prop seu hi ha el molí fariner de la Riereta, una construcció clàssica del segle XVIII. La tercera parròquia tradicional del terme és la de Sant Vicenç d’Obiols, enlairada en una cornisa de pedra sobre el Llobregat. És una de les esglésies més interessants de la comarca per la seva estructura i antiguitat. Encara que la primera vegada que surt esmentada és el 935 com a propietat del monestir de Ripoll, l’edifici és de base preromànica, probablement d’època visigòtica (en una tomba que hi ha prop de l’entrada hom trobà una moneda d’or d’Ègica, per tant, de 687-702), i conserva uns notables arcs de ferradura sostinguts per columnes amb base i capitells de factura molt primitiva que comuniquen la nau única amb l’absis trapezial i els dos braços del petit transsepte. Ha sofert grans modificacions al llarg del temps (havia tingut tres naus i en època romànica fou capgirada la capçalera; la Diputació de Barcelona en féu una acurada restauració els anys 1959-62). A l’exterior hi ha tombes antropomorfes excavades a la roca.

Aquesta església centra la caseria d’Obiols, de caràcter disseminat. Obiols tenia 5 focs el 1370, 10 focs el 1553, 80 h el 1718, 70 h el 1787 i 31 h el 1996. Celebra la festa major el diumenge després de Sant Vicenç (22 de gener) i el dia de Santa Llúcia (13 de desembre).

No gaire lluny hi ha la gran masia de Ballús, que conserva unes elegants voltes d’arc apuntat a la planta baixa, dels últims segles medievals. Sobre aquesta estructura es va bastir una masia clàssica al segle XVII, que fou ampliada al XVIII. Prop seu hi ha la gran casa del Lledó.

Graugés

Al sector central del terme hi ha l’estany de Graugés, d’unes 10 ha de superfície i uns 18 m de fondària màxima, que fou construït pels germans Rosal pels volts del 1890 a fi de convertir en regadius unes propietats que havien comprat. La construcció, situada a la fondalada de Torrentbò, tenia una base de 100 m d’amplada. Graugés es convertí així en una autèntica colònia agrícola, una de les més modernes aleshores de la comarca (comprà, per exemple la primera màquina de batre del Berguedà).

Actualment, però, aquest establiment agrícola ha canviat molt. Graugés consta d’una torre, farinera, masoveries disseminades per la finca i habitatges plurifamiliars que formen petits carrers, i construccions agrícoles i ramaderes (magatzems, assecadors, granges, etc.). El centre de l’antiga colònia és format per un seguit d’edificacions agrícoles i de serveis que s’apleguen a l’entorn d’una gran plaça situada a prop de l’estany, l’element més característic de tota la colònia. Graugés celebra la festa major el diumenge després de Sant Isidre (15 de maig).

A Graugés, però, també es van construir altres estanyols: el de la Font de Sant Ramon, el de les Escoles i el del Carrer Nou. A més, tota la propietat estava comunicada amb una xarxa de tren que facilitava el transport i la comercialització dels productes agrícoles. El 1988, l’Àmbit de Recerques del Berguedà publicà el llibre La vida als estanys de Graugés , en què es fa una aproximació al medi i a la diversitat d’organismes que viuen a les seves aigües i entorns.

La colònia de la Plana i les masies

La colònia tèxtil de la Plana, construïda al peu del Llobregat i prop d’Obiols, estigué centrada en una important indústria tèxtil de cotó, que tancà 1962. Incloïa les instal·lacions industrials i els habitatges plurifamiliars que, per les seves formes horitzontals, van donar nom a la colònia. Alguns edificis i l’església són del final del segle XIX. La festa major se celebra al juny, pels volts de SantJoan.

Entre les masies més destacades hi ha el Mas d’Avià, prop del cementiri vell, que se sap que ja existia al segle XII; la del Vilar de Baix, dit antigament el Vilar de les Monges perquè hi hagué un monestir en aquesta casa al segle XIV; Cal Mas, dita antigament el Mas de la Vila del Molí, també molt antiga, i Guarans, que ja consta al segle XIII. Altres masies notables són les que formen la caseria de Bellús, les del Noet, Vilamarí, Santandreu i Sant Elies, aquesta darrera migpartida entre el terme d’Avià i el de Berga, i les de Pallerols, Can Cots, Coloma, la Riereta, la Sobirana, Cal Castanyer, el Pou, Cal Ramonet, etc. Té un especial interès el molí de Can Cots, que és un molí de blat i l’únic que encara funciona al Berguedà.

Dins el municipi hi ha algunes fonts destacades: la font d’Avià, la de les Boixes, i les de Sant Ramon (Graugés), de la Rovira, de la Cristió, de la Mosquera, d’Obiols, de la Gana, etc.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...