Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles. A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiel.líptiques, la làmina més llarga (làmina mestra o fulla mestra) és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç; les altres làmines són més curtes i més corbes. Les ballestes semiel.líptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos paral.lelament ( ballestes travesseres ). La ballesta sol ésser articulada pels seus extrems al bastiment mitjançant bessones, que tot fixant-la li permeten la flexió, o disposada en volada, i en aquest cas suporta la càrrega només per un extrem ( mitja ballesta o semiballesta ). Hi ha un tipus de ballesta d’una sola fulla ( ballesta parabòlica ), en què aquesta, feta d’acer forjat, presenta una secció variable, semblant a la d’un sòlid d’igual resistència; tenen l’avantatge que, com que no hi ha fregadís entre fulles, no provoquen amortiment i, a igualtat de resistència, són més flexibles i menys pesants que les de fulles múltiples. Algunes ballestes porten al damunt de la fulla mestra un conjunt de tres o quatre fulles més, dit ballestí , subjectes pel centre al paquet de la ballesta principal però sense ésser embridades, que només tenen la funció d’augmentar la rigidesa de la suspensió a partir d’una determinada càrrega.
f
Tecnologia