En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei. Al s XIII, hom distingia entre alt baró ( haut baron ), magnat membre de l’alta noblesa (que al segle següent esdevingué duc), i baró ordinari ( baron ordinnaire ), és a dir, membre de la petita noblesa. Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró ( greater baron ), a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró ( lesser baron ), per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par. Als Països Catalans, als ss XIV i XV (al Principat de Catalunya des de les corts de 1364) eren anomenats barons els membres de la categoria més alta de la noblesa catalana, que comprenia els infants reials, els comtes i els vescomtes.
m
Història