La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili. Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya (1597) a l’estil dels ordes monàstics occidentals; el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí. Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos. Tenen la casa mare a l’abadia de Grottaferrata, al Laci. Els basilians estudites foren fundats l’any 1900 a Vulka pel metropolita de L’viv (Ucraïna), Andreu Szeptyckyj, segons les regles de sant Teodor Estudita (759-826); després de la Segona Guerra Mundial un grup d’ells emigrà al Canadà i fundà un monestir a Woodstock (Ontario), però n'hi ha també a Itàlia; hom desconeix la situació a Ucreïna. Els basilians de sant Josafat, orde fundat per Josep Rutskij a Novrogodok d’entre els basilians reformats a l’estil dels clergues regulars occidentals (1617); durant el s XVIII tingué una gran expansió, i quan Polònia passà a domini rus inicià la decadència, mentre el grup austríac sofria les conseqüències del josefisme; el 1932 foren reagrupats i reberen l’actual denominació; el 1954 deixaren l’estil monàstic pel de clergues regulars i es dedicaren preferentment als camps editorial i parroquial. Els basilians del Santíssim Redemptor, congregació de clergues regulars fundats pel metropolita de Tir i Sidó Eutimi Saifi (1701) es dediquen al ministeri parroquial entre els melquites, però amb vida de comunitat; els últims estatuts foren promulgats el 1956. Els basilians de sant Joan Baptista foren organitzats el 1720 al monestir de sant Joan de Šuwayr com a monjos; llur impremta, fundada per ‘Abd Allah Ẓaḫir, tingué molta importància en la història de la tipografia àrab fins al s XIX. Els basilians alepins, sorgits d’una divisió en el grup anterior (1829), tenen la seu principal a Sarba (Líban). Tots aquests ordes tenen la corresponent branca femenina, gairebé totes dedicades a l’assistència en hospitals i a l’ensenyament.
f
m
Cristianisme