batlle general

m
Història del dret

Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.

N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran. Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres (duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc.). El batlle general (del qual depenien els locals i territorials) era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional. Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren a la intendència.