Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals: la que el fa venir de l’holandès beggaert (captaire) i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones. Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts. No captaven almoines pel carrer. No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni. La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon principi tendiren a captar i vagabundejar. La difusió dels beguins i beguines fou anterior a l’aparició dels ordes terciaris franciscà i dominicà. Ambdues institucions responien a unes necessitats semblants. Els principis d’autoritat, disciplina i uniformitat que presidien l’Església Catòlica havien d’entrar en conflicte amb les associacions que reproduïren condicions característiques del règim religiós al marge dels ordes regularment i jeràrquicament constituïts. L’autoritat eclesiàstica forçà en general els beguinatges a incorporar-se als ordes terciaris, de forma que restessin subordinats a la jerarquia regular. Tanmateix, a la fi del s XIII i al començament del XIV els beguins, juntament amb els franciscans espirituals (fraticelli), constituïren una força popular i revolucionària que pretenia la reforma de l’Església. Als Països Catalans, Arnau de Vilanova fou considerat un capdavanter dels beguins. Frederic de Sicília, la reina Sança de Nàpols, l’infant Felip (regent de Mallorca) i altres prínceps del casal de Barcelona intentaren de protegir els beguins de la persecució desfermada contra ells al principi del s XIV. Els beguins foren condemnats pel papa Climent V al concili de Viena, però la persecució més intensa s’esdevingué durant el pontificat del seu sucessor, Joan XXII, i afectà principalment la branca masculina. Actualment subsisteixen algunes comunitats de beguines a Bèlgica i als Països Baixos (Amsterdam, Breda, Bruges, Gant).
f
m
Cristianisme