i Àvila | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Àvila

Vista general de la ciutat d’Àvila i de les seves muralles que daten del segle XII
© Arxiu Fototeca.cat
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a l’àrea de contacte entre la serra d’Àvila i la Meseta septentrional, sobre la vall de l’Adaja, a 1 126 m d’altitud.
Població: 
56.855 h
[2009]

Agricultura (cereals) i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials. Centre d’àrea comercial. Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna (s VIII), pels cristians i pels musulmans. Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella; esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus. Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions. Durant la guerra de les comunidades , fou una de les primeres ciutats que s’insurreccionaren i esdevingué la seu de la primera junta de comuneros . Ciutat natal de Teresa d’Àvila. Al començament del s XVII, inicià la seva decadència. Conserva les muralles (s XII), i és el recinte medieval més antic i complet de la península Ibèrica. Hi ha obertes vuit portes, entre les quals destaquen la de San Vicente i la de l’Alcázar. Un monument important de la ciutat és la catedral (ss XII-XIV), de tipus cluniacenc, la més antiga de les gòtiques a Castella. Hi treballà l’arquitecte Fruchel. Té un gran absis rodó fortificat que forma part de les muralles. L’esplèndid retaule de l’altar major enclou pintures de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña. La catedral conté, a més, notables escultures (Vasco de la Zarza) i una bella custòdia (s XVI) de Juan de Arfe. És també important l’església de San Vicente (començada al s XII), amb rica escultura romànica, i l’església de Santo Tomás (s XV), amb pintures de Pedro Berruguete i magnífiques escultures (tomba del príncep Joan, del florentí Domenico Fancelli, 1511-12). Hi ha també les petites esglésies romàniques (San Andrés, San Segundo, etc), els convents relacionats amb Santa Teresa, com el de San José o de Las Madres i l’anomenat de la Santa (s XVII), i algunes construccions civils (palau de Polentinos, del s XVI).

Llegir més...