Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés. Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat. Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco; el 1769 era tinent coronel de dragons. Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru (1780-81). Sotmeté després Diego Cristóbal Tupac Amaru, germà de l’anterior, executat el 1783, i, també Felipe Tupac Amaru, cabdill dels indis huarochirí. Fou capità general i president de la Reial Audiència de Xile (1795), virrei del Riu de la Plata (1799) i virrei del Perú (1800-1805). Arran de la seva religiositat, fou anomenat el virrey devoto. Prova d’això fou el mecenatge per la realització del retaule major del convent de les Davallades de Vic i la donació d’un calze i unes canadelles d’or.
El 1895 l’Ajuntament de Vic el nomenà vigatà il·lustre, i el 1949, en ocasió d’una visita del dictador Franco, hom li dedicà una placa commemorativa. Des dels primers anys de la dècada de 2000, el coneixement públic de les atrocitats comeses sota les seves ordres durant la repressió de les revoltes indígenes donà lloc a una polèmica sobre aquests reconeixements (als quals cal afegit el nom d’un carrer). El 2016 el consistori, per unanimitat, li retirà el títol de vigatà il·lustre, i el 2019 (amb només el vot en contra del partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya), la placa.