Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós (municipi de Santa Maria de Merlès) i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes. Al s XIII figurava com a vegueria de Berga (o de Berguedà o de Berga i Berguedà), independent; essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa (i, sovint, també d’Osona), el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sotsveguers; a partir d’aleshores el territori fou designat indistintament com a vegueria o sotsvegueria, fins a restar, en la seva darrera època, només la segona designació. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Castella, i vigent fins el 1833, la sotsvegueria de Berga, constituí l'alcaldia major de Berga, una de les dues en què fou dividit el corregiment de Manresa.