La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence (1925). Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença (1945) i director d’ensenyament superior (1953-60). Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère (1950). En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation (1962) exposa la seva teoria de l’ensenyament.