Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce. Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier, es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació. Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades. A Barcelona debutà el 1958 (Aïda), hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore. Retirat a 70 anys (1994), al llarg de la seva carrera treballà amb les veus més importants de la segona meitat del segle XX (Maria Callas, Renata Tebaldi, Fedora Barbieri, Cesare Siepi, Montserrat Caballé, etc.) i amb destacats directors (Tullio Serafin, Herbert von Karajan, Georg Solti, Richard Bonynge, etc.). El seu repertori comprenia més de cinquanta títols, des de Gaetano Donizetti fins a Giacomo Puccini, passant per Amilcare Ponchielli, Jules Massenet o Giuseppe Verdi. En retirar-se dels escenaris inicià una intensa activitat com a professor de cursos magistrals. De la seva veu, cal destacar-ne sobretot la subtilesa i l’expressivitat. Enregistrà nombrosos discos.
Carlo Bergonzi
Tenor italià.