En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u. Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició (indicades amb el coeficient 0 o 1). Així, el nombre 45 = 25 + 2 3 + 22 + 20 és escrit, en sistema binari, 101101 (dos). Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior. Així, el nombre 1010111 (dos) és
Hom pot també representar, en el sistema binari, els nombres fraccionaris. Per a això hom segueix la mateixa regla que per als enters: cada unitat d’un ordre equival a dues del següent. Així: 0,1 = 1/2; 0,01 = 1/4; 0,001 = 1/8, etc. El sistema binari més simple és la numeració binària pura, que permet de representar una informació numèrica; per això és el sistema emprat com a codi en els calculadors, on els mitjans d’emmagatzematge i transmissió de la informació són elements físics que poden adoptar dos estats: presència o manca de corrent, magnetització en un sentit o en l’oposat, etc. Els nombres escrits en el sistema binari tenen matemàticament 3,32 (= log2 10) vegades més de xifres que els escrits en el sistema decimal (resultat de calcular l’ordre de les variacions amb repetició de 2 elements que són necessaris per a representar 10 valors diferents: RVn2 = 2n = 10); per tant, en un calculador, per a representar del 0 al 9 caldran quatre xifres o bits (bit). Si, a més, hom vol representar 26 lletres de l’alfabet, en total són 10 + 26 = 36 signes diferents, que necessitaran sis bits (log2 36 = 5,17).