i Lavrentij Pavlovič Berija | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lavrentij Pavlovič Berija

Nom transcrit al català deLavrenti Pàvlovitx Bèria
Història    Política
Nom transcrit al català deLavrenti Pàvlovitx Bèria
ciències polítiques polít, enginyeria eng i història hist
Polític i enginyer soviètic.
Merkheuli, Abkhàzia, 29 de març de 1899 — Moscou, 23 de desembre de 1953

Amic i col·laborador de Stalin. S'adherí al partit bolxevic (1917) i dirigí la txeca de Geòrgia (1921-31). Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia (1931), perseguí els camperols oposats a les col·lectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians. Membre del comitè central del partit (1934), el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns (NKVD). Fou membre del politburó (1940), membre del consell suprem de la guerra (1941) i ministre de seguretat i de l’interior. Estengué el control policíac a la indústria bèl·lica i de consum. Nomenat mariscal (1945), accedí a la vicepresidència del consell de ministres. El 1946 liquidà els responsables de les purgues dels anys trenta. A la mort de Stalin (març del 1953) ocupà de nou el ministeri de l’interior i formà part del triumvirat dirigent amb Georgij Maksimilianovič Malenkov i V'ačeslav Mikhajlovič Molotov, als quals s’enfrontà. Acusat en un procés secret, fou detingut i executat (1953). Els seus mètodes de terror, que ja havien estat denunciats pels opositors a Stalin, foren denunciats, després, pels dirigents soviètics en el marc de l’anomenada desestalinització.

Col·laboració: 
JJA
Llegir més...