i mar de Bering | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

mar de Bering

Nom anglès delBering Sea (en), Nom rus delBeringovo More (ru)
Món
Nom anglès delBering Sea (en), Nom rus delBeringovo More (ru)
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.

És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije. La superfície és de 2 292 000 km2 (2 400 km d’est a oest; 1 600 km de nord a sud). La profunditat mitjana és de 1 558 m. Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m. La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç. Les costes són pràcticament deshabitades i hi han estat instal·lades bases meteorològiques. El principal recurs econòmic és la captura de foques. Descoberta pel rus Semen Ivanovič Dežnev (1648), fou explorada pel danès Vitus Bering (1728), que li donà nom, i per l’anglès James Cook (1778).

Llegir més...